Per a celebrar aquesta nova versió i com ja ha fet en anteriors ocasions, el Catalan Loco Team, la comunitat d’usuaris d’Ubuntu en català,  organitzarà una Release Party on es faran instal·lacions,conferències, tallers, a més de distribuir material de promoció relacionat amb ubuntu i la comunitat catalana d’usuaris d’aquesta distribució del sistema operatiu Gnu/linux.

La festa és oberta i hi pot anar tothom, també podeu proposar activitats  relacionades amb el programari i la cultura lliure. I en especial realiconades amb el sistema operatiu Ubuntu.

Podeu consultar la wiki de l’esdeveniment per a més informació.

Joomla! inclou funcions com la memòria cau de pàgines per millorar el rendiment, sindicació RSS, versions imprimibles de les pàgines, flaixos de notícies, blocs, enquestes d’opinió, cerca en el web, i internacionalització de l’idioma.

El Joomla! es llicencia sota la GPL.

L’Horari del curs serà els dimarts i divendres de 19h a 22h, a La Barraqueta (c. Tordera. 34, Gràcia)  i constarà de 6 sessions. El preu serà de 15€ el curs sencer, per a pagar la documentació i materials que es facilitaran. Us hi podeu apuntar escrivint a gracianode(at)gmail.com o passant per la Barraqueta alguna tarda i deixant les dades.

Continguts del curs:

1.Que és Joomla?

2. Instal·lació del Joomla
2.1. Requisits del sistema
2.2. Descàrrega d’arxius
2.3. Instal·lacio remota

3. Descripció dels elements bàsics de Joomla
3.1. Plantilles
3.2. Components
3.3. Mòduls
3.4. Mambots o plugins

4. Funcions bàsiques del Back-end (Manager)
4.1. Panell de Control
4.2. Administrar contingut
4.2.1. Seccions
4.2.2. Categories
4.2.3. Articles de contingut estàtic
4.2.4 Articles de contingut dinàmic
4.2.5. Pàgina d’inici
4.2.6. L’Arxiu
4.3. Administrar imatges
4.4. Previsualitzar
4.5. Estadístiques

5. Funcions avançades del Back-end (Administrator)
5.1. Usuaris de Joomla
5.1.1 Tipus d’usuaris i permissos
5.1.2 Registre
5.1.3. Menú d’usuari
5.2. Administrar components
5.3. Administrar mòduls
5.4. Administrar mambot (plugins)
5.5. Administrar menus
5.6. Paperera

6. Funcions super-avançades del Back-end (Súper-Admin)
6.1. Configuració Global
6.2. Idiomes
6.3. Plantilles
6.4. Missatges

7. Funcions de gestió del Front-end
7.1. Gestió de continguts: Autora-Editora-Supervisora
7.2. Enviar enllaços

Més informació sobre joomla:

www.joomla.cat //// http://www.joomlacat.org/  ////  www.joomlacatala.org //// www.joomla.org

 El LoCo Team Català farà un acte social a Olot per celebrar-ne el llançament.  Se celebrarà el dissabte 20.10.2007 dins les activitats de volcànica.cat. L’horari aproximat serà de 9:30h a 20h.

També  als Països Catalans, el mateix dissabte 20, es farà una festa  a l’ I.E.S de Puçol, a L’Horta Nord, al País Valencià. A l’Avinguda de les Corts Valencianes, 31 d’aquesta localitat.

En aquests actes s’hi podrà conèixer aquesta distribució de GNU/Linux, a més d’instal·lar-vos-la i aprendre’n els primers passos, així com la filosofia i plantejaments del moviment del Programari Lliure.

“Des que vam fundar el moviment del Programari Lliure, fa 23 anys, la comunitat del free software ha desenvolupat milers de programes útils que respecten la llibertat de l’usuari. Els programes del sistema operatiu GNU/Linux, així com en ordinadors personals, telefons, servidors d’Internet, entre altres. Molts d’aquests programes empren la llicència GNU GPL per garantir les llibertats de tots els usuaris  d’executar, estudiar, adaptar, millorar i redistribuir el programa” ha dit Richard Stallman, fundador i president de la FSF.

La Versió 3 de la GNU GPL reforça aquesta garantia, assegurant que els usuaris podran modificar el programari lliure en els seus dispositius personals i domèstics, i permetent llicències específiques a cada usuari. També estén la compatibilitat amb altres llicències de programari lliure i augmenta la uniformitat internacional.

Jeremy Allison, parlant en nom de de l’equip de Samba, declara que ells veuen la nova llicència com “una gran millora respecte l’antiga GPL,” i que és “una actualització necessària per encarar nous reptes i amenaces al programari lliure que han sorgit des de la versió 2 de la GPL”.

La càlida rebuda de gran part de la comunitat no és cap sorpresa per a una llicència que és el resultat final d’un procés d’esborranys, debats i revisions sense precedents, que ha vist publicats quatre esborranys en 18 mesos.  Aquesta era la base d’una discussió que ha inclòs milers de comentaris del públic. Aquest intercanvi, a més de les aportacions de comitès representatius de sectors públics i privats, i l’assessorament legal del Software Freedom Law Center, ha servit per a la redacció del text de la GPL version 3.

“Escoltant les opinions de grups diferents en el procés públic de d’esborranys, hem pogut ser capaços d’escriure una llicència que respon amb èxit un ampli espectre de preocupacions. Però encara més important, aquests diferents grups han tingut l’oportunitat de trobar bases comunes en importants temes que afecten la comunitat del programari lliure avui dia, com les patents,  la tivoització, o la Treacherous Computing (informàtica traïdora),” afirma el director executiu de la Foundació,  Peter Brown.

La Tivoització i la Treacherous (aka, “Trusted”) Computing són ardits per a impedir que els usuaris facin servir prgramari modificat o alternatiu. La primera simplement bloqueja l’execució del programari modificat; la segona permet a llocs web rebutjar la comunicació amb programari modificat. Les dues són usades habitualment per a imposar característiques malicioses com la Gestió de Restriccions Digitals (Digital Restrictions Management, DRM). La GPLv3 no restringeix les característqiues d’un programa; en particular, no prohibeix la DRM. Tot i això, sí que prohibeix l’ús de la tivoització i la Treacherous Computing per impedir als usuaris canviar el prgramari. ës a dir, són lliures d’eliminar-ne les característiques que no els agradin.

Karl Berry, veterà desenvolupador de GNU i mantenidor de Texinfo, creu que “la GPL és la llicència fonamental que fa de lligam de la comunitat del prgramari lliure, i la versió 3 fa una tasca excel·lent d’actualitzar les llicències a la realitat informàtica d’avui dia.” Molt content de la nova clausula de patents, critica les patents de programari com a “un flagell dels nostres esforços cooperatius”.

Més de quinze programes GNU seran alliberats amb la nova llicència el primer dia, i tot el projecte  GNU els seguirà en els mesos següents. La FSF també vol animar a l’adopció de la llicència amb programes educatius i de divulgació. “Aquesta llicència ha suposat un gran esforç i molt temps. Ara els programes lliures l’han d’adoptar per a oferir als seus usuaris unes proteccions més fermes de les seves llibertats” ha dit Stallman.

El text definitiu està publicat a http://www.gnu.org/licenses/gpl.html 

(Traducció nostra de la nota de la FSF)

Les JPL tenen com a principal objectiu la difusió del programari lliure. Es debat com potenciar el seu ús a la recerca, desenvolupament i docència, així com donar a conèixer les activitats on intervé el programari lliure que actualment es porten a terme a les diverses universitats catalanes i també a altres sectors del país inclosa l’administració.

Les jornades són obertes a tothom i són un bon punt de trobada per les persones involucrades en el programari lliure i també per aquelles persones que volen conèixer aquest món.

Dates importants:

• Enviament de comunicacions: fins el 2 de juny de 2007.
• Notificació d’acceptació: 9 de juny de 2007.
• Jornades: del 4 al 7 de juliol de 2007.

Teniu tots els detalls al web de les jornades:
http://www.jornadespl.org/biblioteca/vi-jornades/papereria/call-for-papers-2

 Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis

Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l’economia i el progrés d’una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua. Els ajuntaments han de comprometre’s a defensar el dret d’accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l’alfabetització digital i en ajudar a superar la fractura digital. L’objectiu d’aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests drets dels ciutadans.

Un dels pilars fonamentals de l’accés a les TIC és el programari (software). Malgrat això, l’accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l’ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne o prohibint-ne l’accés en condicions legals i amb garantia de qualitat.

Des de fa anys existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que quan s’adquireix un programa, l’usuari ha de tenir el dret d’estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l’OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc.

Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són:

Hi ha àmbits estratègics en que l’impacte del programari és especialment important. A continuació n’esmentem alguns:

La comunicació del ciutadà amb l’administració

Cada vegada més, la comunicació entre l’administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l’administració se’ns obliga a fer servir un tipus d’ordinador o un programari concret d’alguna empresa concreta. L’administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l’usuari d’emprar programari de tal o qual empresa. L’administració hauria de garantir la no transgressió d’aquests estàndars en serveis que ofereix al ciutadà.

Un cas especialment rellevant de l’incompliment d’aquests estàndarts es dóna quan s’incompleixen les normes d’accessibilitat. Les normes d’accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per exemple d’una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que l’administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori quan es tracta de les seves pròpies pàgines web.

La informàtica dels ajuntaments

L’administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost. Una part d’aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica…). Molt d’aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació d’aquest les controla l’administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d’estandards…

Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per tenir major poder de negociació davant els proveidors a l’hora de fer comandes de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou reaprofitament de recursos. Ja que aquest programari és pagat amb diners públics, se n’hauria de fer públic el codi. D’aquesta manera s’incentiva a altres ajuntaments a reutilitzar-lo, compartint-ne els costos de manteniment i evolució.

L’educació

El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d’adults, és un element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les escoles, instituts, universitats i altres centres de formació el programari cada vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en educació cauen fora de l’àmbit municipal, els ajuntaments tenen una tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint dins el context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos d’especialització per a professionals i cursos de noves tecnologies per evitar la fractura digital.

No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre’s tenir a casa, copiat de forma legal, el programari que tenen a l’escola. Això impossibilita usar a casa el que s’ensenya al centre. No hi ha necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb les mateixes funcionalitats. Els governs d’Andalusia i Extremadura ja han aplicat aquesta política amb èxit.

L’empresa

En l’àmbit productiu, les petites i mitjanes empreses també són captives del proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al programari privatiu, ja sigui per desconeixement d’alternatives o per manca d’incentius per fer el canvi. Hi ha grans empreses que han pogut fer la migració a programari lliure, però la petita i mitjana empresa necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta inversió de futur.

La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, algunes de les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d’instal·lació, manteniment i d’intermediaris de la venda de llicències de tercers. El programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa del sector, ja que permet l’accés al codi de projectes grans que costarien moltes hores-home no assumibles d’altra manera.

La llengua

Un dels aspectes més crucials per l’èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.

Demanem

És per tot això que demanem als candidats a les institucions públiques que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a cadascuna de les següents demandes:

Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts

1. Demanem que els llocs web de l’administració segueixin les recomanacions del Consorci W3C.
2. Demanem que la documentació que generi l’administració sigui plenament accessible en formats oberts.

I ho demanem perquè no volem que l’administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s’hi comunicar.

Ús i desenvolupament de programari lliure dins l’administració sobre plataformes lliures

1. Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d’emmagatzemament basats en programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.
2. Demanem que els ajuntaments alliberin tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.
3. Demanem que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries…) de manera que permeti fer la migració a entorns totalment lliures en un futur.
4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.
5. Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la implantació de solucions amb programari exigeixin la utilització de estàndards oberts i l’ús de programari lliure.
6. Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d’empresa de programari ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses.

I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos.

Ús de programari lliure en l’educació.

1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s’utilitzi programari lliure.
2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l’ordinador.
3. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l’ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.

I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d’un punt de vista ètic el subvencionar l’ús de programari privatiu.

Promoció de l’ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic

1. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.
2. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l’ús del programari lliure i dels formats oberts.
3. Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.
4. Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.

I ho demanem perquè pensem que el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions.

Us hi podeu adherir: http://lliure.eu/manifest_2007/

En la nota que anunciava l’aprovació, els responsable d’ubuntu n’elogien el seu dinamisme, destacant que el seu fòrum és el segon més actiu de les comunitats d’Ubuntu arreu del món i conté molta informació útil, així com l’èxit de la llista de correu.

Justament el proper dia 20 de maig faran una Installparty a la UPC. Ja estan obertes les inscripcions!

A més, el LoCo team català és el primer que té una secció d’hmor, les CatalanTeam/Parides, on s’inclou el codi font de ghorxata 1.0, un útil sistema de refrigeració de cara a la calor.

Aquí en teniu tota la informació

També podeu passar pel local per preguntar o interessar-vos per aquest o per propers cursos.

Comunicat de l’Escamot Espiral

PROGRAMARI LLIURE PER A UNA SOCIETAT LLIURE!

Els integrants de l’Escamot Espiral EXPOSEM:

Que portem força anys intentant convèncer als moviments socials de Barcelona i rodalies que el programari lliure és una opció més ètica, més socialment justa i més coherent que no pas usar sistemes operatius privatius com Windows o Mac.

 Que en veure que no donarem suport tècnic (que tampoc es rep usant programari privatiu) ens donen llargues dient que la informàtica només és una eina, que no tenen temps per aprendre alternatives lliures…

Que molts integrants dels moviments socials usen com a correu electrònic hotmail, gmail o yahoo, exposant així les nostres xarxes de comunicació a grans multinacionals i donant l’esquena als servidors autogestionats. Que també s’envien contínuament fitxers amb formats privatius de Word, PowerPoint o Excel, existint alternatives lliures molt similars. A partir de tot això

DECLAREM:

Que ja n’estem fartes de ser únicament “aquestses frikis del Linux”.

Que ja en tenim prou d’excuses. No és més esforç passar-se a GNU/Linux que enfrontar-se a la policia en manifestacions, afrontar desallotjaments o patir quotidianament el sistema que ens ha estat imposat.

Que passem a l’acció directa: tot ordinador que ens trobem amb Windows serà immediatament convertit a GNU/Linux, sense pietat.”

http://kernelpanic.hacklabs.org/ee

Bé doncs, ja estem oberts i podeu visitar l’espai, al carrer Tordera 34, al costat de la rumbera plaça del Raspall. Aviat començarem els cursos, estigueu a l’aguait!

A Gràcia viva se’n parla, i aquí també.