Una informe encarregat per ls UE exposa els avantatges del Programari Lliure i recomana a les administracions apostar per aquesta alternativa enfront el propietari privatiu. L’informe també desmenteix de manera rigorosa i clara els mites, mentides i desinformacions (FUD) que difonen els partidaris dels sistemes privatius per a adulterar el debat i entabanar els incauts.
Cal esperar que les administracions catalanes, que tant s’omplen la boca d’innovació i de recuperar el terreny perdut amb les noves tecnologies, no segueixin al marge d’aquestes recomanacions actuant com a agraïts esclaus de Microsoft i les grans companyies nordamericanes de Programari.
El portuguès Paulo Vilela n’ha resumit les conclusions:
Algunes conclusions
– La base existent d’aplicacions de programari lliure (FLOSS) costaria 12.000 milions d’Euros per a ser desenvolupada comercialment, amb una contribució benvolguda per baix de 131.000 persones-any
– Els serveis basats en programari lliure (FLOSSS) podran arribar a una quota de 32 % del total de serveis IT en 2010
– El programari lliure estalvia potencialment 26 % en la inversió d’investigació i desenvolupament en la indústria de programari, permetent l’augment d’assoliments o la canalització de recursos per a més investigació
– Europa lidera en termes de participació en projectes de programari lliure (FLOSS)
– El programari lliure (FLOSS) pot animar la creació d’ocupacions i PMEs a través d’un ambient propici al desenvolupament de coneixements i a la retenció d’una major quota de valor.
* Dada la històrica menor capacitat d’Europa de crear nous negocis en el programari comparada amb Estats Units, la major quota de contribuidors de programari lliure existent a Europa li dóna una oportunitat única de crear nous noves empreses de programari i aproximar-se dels objectius de la “Agenda de Lisboa” de fer Europa de més competitiva economia del coneixement .
Recomanacions de l’informe
– Evitar penalitzar el programari lliure (FLOSS) en els incentius i finançament a la innovació, investigació i desenvolupament.
– Recolzar el programari lliure (FLOSS) en els models pre-competitius i en la normalització
– Evitar la captivitat dels proveïdors en els sistemes educatius a través de l’ensenyament de funcionalitats i no d’aplicacions específiques; animar la participació en comunitats del tipus del programari lliure (FLOSS)
– Animar associacions entre grans empreses i PMEs i la comunitat del programari lliure (FLOSS)
– Tractar les contribucions de programari lliure com donatius la institucions de solidaritat social per a efectes fiscals
– Explorar que manera el desacoblament entre el maquinari i el programari pot conduir a un mercat més competitiu i facilitar formes d’innovació no permeses pel model d’integració vertical.
(La traducció és d’en Marcelo d’Elia Branco)
Més informació: http://www.groklaw.net/article.php?story=20070112025016466
Gnode 