Què és el Gnode

logo gnodeEl principal objectiu de crear aquest G(ràcia)node a la Barraqueta és fer possible l’aprenentatge i l’ús de les eines informàtiques basades en el programari lliure que avui dia són essencials per comprendre i prendre part en la societat de la informació. Volem oferir als socis i a la gent del barri que hi tingui interès un espai des d’on puguin no només connectar-se a la xarxa, sinó fer ús dels recursos, participar dels tallers i cursos que fem, contribuint en la mesura de les nostres possibilitats a la socialització d’aquestes eines i del programari lliure.

De la mateixa manera que l’aparició de la impremta possibilità un gran avanç en l’accés i la democratització del coneixement a les classes populars, i juntament amb els canvis econòmics i socials, propicià el començament d’una revolució del coneixement; avui dia la informàtica, i els mitjans basats en la xarxa, en la mesura que podem coneixer-ne el funcionament i usar-los lliurement, poden ser una eina extraordinàriament útil en el mateix sentit.
Perquè això sigui possible, cal tenir accés a la manera com estan fetes, i tenir la possibilitat de compartir-les i usar-les de la millor manera, per això serveix el programari lliure.

Però també cal que aquests avenços siguin a l’abast de tothom, que no se’n quedi al marge ningú, per això volem contribuir-hi obrint aquest espai i realitzant tot un seguit de tallers i cursos.

gnutux
 

  • Què és el Programari Lliure?

    “Programari Lliure” (Free software)
    és un afer de llibertat, no de preu
    .

El Programari Lliure es un afer de la llibertat del usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programari. Mes precisament, es refereix a quatre tipus de llibertat, per a usuaris de programari:

* La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
* La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1).
L’accés al codi font es una precondició per a això.
* La llibertat de redistribuir copies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
* La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a que tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3).

L’accés al codi font es una precondició per a això. Un programa es programari lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. D’aquesta manera, hauríeu de ser lliures de redistribuir copies, modificades o no, de manera gratuïta o cobrant un preu per la distribució, per a qualsevol a qualsevol lloc. Ser lliure per a fer aquestes coses significa (entre d’altres) que no has de preguntar o pagar pel permís.

També hauríeu de tenir la llibertat de fer modificacions i usar-les privadament a la feina o oci, sense mencionar que existeixen. I si publiquéssiu els canvis, no hauríeu de notificar-ho a ningú en, ni de cap forma en particular.

La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització per a usar-lo en qualsevol mena d’ordinador, per a qualsevol mena de treball, i sense haver se de comunicar amb el desenvolupador ni amb cap entitat específica.

La llibertat per redistribuir còpies ha d’incloure la forma binària o executable del programa, així com el codi font, per a ambdues versions, modificada i no modificada.(Distribuir programes en forma executable es necessari per a la instal·lació correcta de sistemes operatius lliures.)
No passa res si no hi ha manera de produir la forma binaria o executable per a un cert programa (car hi han llenguatges que no ho permeten), però cal que tinguis la llibertat de redistribuir aquestes formes en cas que trobis o desenvolupis una manera de produir-ne.
Per a que les llibertats de fer canvis, i publicar les versions millorades, siguin significatives, s’ha de tenir accés al codi font del programa. Per tant, l’accesabilitat del codi font es una condició necessària per al programari lliure.

Per a que aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables en tant no es faci res de dolent; si el desenvolupador del programari te el poder de revocar la llicència, sense que s’hagi donat cap motiu, el programari no es lliure.

De totes formes, certs tipus de regles sobre la distribució de programari lliure son acceptables, quan no hi ha cap conflicte amb les llibertats centrals. Per exemple, el copyleft (explicat molt breument) es una regla que fa que quan redistribuïm el programa, no es poden afegir restriccions per a denegar a altra gent les llibertats centrals. Aquesta norma no crea cap conflicte amb les llibertats centrals; mes a viat les protegeix.

*de la definició de la Free Software Foundation

On som:
Som a La Barraqueta, la nostra adreça és c. Tordera 34, Baixos, a la Vila de Gràcia.

Comentaris tancats a Què és el Gnode
%d bloggers like this: